Extraordinary Poetry Impro Contest

Què és, l’EPIC?

En realitat, l’EPIC és l’Extraordinary Poetry Impro Contest, és a dir, un concurs de poesia improvisada molt bèstia. I és molt bèstia perquè ho farem dalt d’un ring que ens ha construït i cedit l’Ateneu d’Oficis, com si fos un combat de boxa i fent, al carrer Blai, el primer poetry slam en català i per parelles.

Primer de tot, és important explicar com funciona. L’EPIC és un concurs de poesia improvisada i en directe, on les participants hauran de recitar i improvisar per parelles i contra una altra parella. Des de l’organització els donarem unes normes, i un tema sobre el qual versar, però no els limitarem mètricament. Aquí el vers és lliure, la rima també, només han de recitar durant un minut com a mínim i com a màxim tres. A més, la organització és benevolent i els jutges també i els deixarem entre 5 i 10 minuts per preparar-se cada ronda.

Perquè això funciona, exactament, com un combat de boxa. L’objectiu de les parelles participants ha de ser noquejar la parella contrària amb les paraules. Ronda a ronda, tema a tema, anirem deixant fora de combat les parelles participants fins arribar al final, on la parella vencedora s’endurà el reconeixement i el premi. Això sí, per cada ronda hi haurà premis preparats, per donar oportunitats a tothom.

Això funciona per parelles, parelles que s’han d’inscriure amb una mica de temps i que poden buscar-se els espàrrings que vulguin des d’ara i fins el 17 de juny, on hauràn de demostrar com de en forma tenen les llengües. Perquè en el fons, dos no es barallen si un no vol, i això va de repartir hòsties no violentes, però a cabassos i fins a deixar als contrincants K.O.

Durant el concurs comptarem a més a més amb la dinamització artística de Silvia Bel Fransi com a presentadora, Maria Ibáñez – PD Curie punxant la millor música i Maite Mendikorrita contacontes amb un conte Queer entre ronda i ronda.

El manifest

Potser també és important explicar per què ho fem això. A La Carbonera som molt de poesia, i fer un ring de poesia és un somni fet realitat, un d’aquells projectes que projectàvem abans de tenir local, llibreria o CIF. Perquè considerem que la poesia és cultura i la cultura ha de fer carrer, així que al carrer amb la poesia, al carrer els poetes i les poetes, els llibres i a fer asfalt, a fer barri i tocar de peus a terra. I aquí és on agermanem la poesia amb el rap, amb el hip-hop. Perquè la poesia asseguts i en silenci és meravellosa, però en veu ben alta, compartida i al carrer és brutal.

Per això volem fer d’això un acte de cultura popular, un acte de rebel·lia, un acte de llibertat d’expressió. Posarem un repte a la censura, jugarem al límit, ens posarem en problemes i posarem en problemes a les parelles participants. En realitat, problematitzarem, que és el que més ens agrada. Intentarem trobar els límits al llenguatge, perquè ningú no els ha escrit, i només posarem límits al llenguatge sexista, racista i homòfob. I ho farem, majoritàriament en català, tot i que sabem que la poesia surt dels llocs més insospitats i seran vàlides totes les llengües que el jurat pugui entendre.

I tot això sabíem que no podríem fer-ho soles, i per tant ens hem envoltat de les millors persones i entitats que podíem desitjar. 

Així que apa, tothom a punt, i que començi la batalla.